Vet aquí un llibre singular que juga a fet i amagar amb el ¿què és el riure? ¿Es pot explicar a través d’una presentació tècnica, esmicolada, gairebé investigada amb el microscopi arrapat a l’ull? ¿Es pot fer, alhora, des d’un punt de vista irònic? El riure, d’Henri Bergson , Premi Nobel de Literatura de 1927, se’n surt i ens atrapa perquè burxa dins el nostre el riure no solament com a alliberament físic i mental, sinó també com a repte gairebé filosòfic de la condició humana. ¿Què ens fa riure? Ho vulguem o no, més o menys les mateixes coses. Això ens iguala i ens dona una lliçó d’humilitat. No ho podem evitar, ens en riem del mateix que els nostres pares o els nostres avis, salvant tots els avenços tècnics, etc. I Bergson ens ho fa veure literàriament amb un estil entretingut i alhora profund. I emocionalment, amb humanitat, perdó... i un engany ple de amb El riure, ens provoca el riure, si més no, somriure, perquè hi aplica una de les màximes que ell mateix defensa en el seu presentar d’una manera seriosa i falsament erudita una qüestió que, per se, no ho és. I això... ens fa riure.
Language
English
Pages
160
Format
Pocket Book
Release
December 19, 2022
ISBN 13
9788412452785
El riure: Assaig sobre la significació de la comicitat
Vet aquí un llibre singular que juga a fet i amagar amb el ¿què és el riure? ¿Es pot explicar a través d’una presentació tècnica, esmicolada, gairebé investigada amb el microscopi arrapat a l’ull? ¿Es pot fer, alhora, des d’un punt de vista irònic? El riure, d’Henri Bergson , Premi Nobel de Literatura de 1927, se’n surt i ens atrapa perquè burxa dins el nostre el riure no solament com a alliberament físic i mental, sinó també com a repte gairebé filosòfic de la condició humana. ¿Què ens fa riure? Ho vulguem o no, més o menys les mateixes coses. Això ens iguala i ens dona una lliçó d’humilitat. No ho podem evitar, ens en riem del mateix que els nostres pares o els nostres avis, salvant tots els avenços tècnics, etc. I Bergson ens ho fa veure literàriament amb un estil entretingut i alhora profund. I emocionalment, amb humanitat, perdó... i un engany ple de amb El riure, ens provoca el riure, si més no, somriure, perquè hi aplica una de les màximes que ell mateix defensa en el seu presentar d’una manera seriosa i falsament erudita una qüestió que, per se, no ho és. I això... ens fa riure.