La nostra vida vertical

0/5 ( ratings)

Una fotògrafa russa que no sap com encaixar una notícia, un repartidor de cafè escocès que creu poder evitar una tragèdia, un jove italià que coneix el primer amor dins un iglú o una mare japonesa que es veu atrapada en un remolí i no sap com escapar-ne:els personatges d’aquests relats es belluguen per tots els continents en diferents moments dels darrers tres segles i viuen la seua existència amb els peus lluny de terra. El desig, la parella, la incomunicació, l’autoengany, la incomprensió, les aspiracions i la cerca desesperada de redempció són alguns dels temes que tracten -amb delicadesa, amb precisió, amb elegància, amb originalitat- els relats d’aquest esplèndid recull. Els contes de La nostra vida vertical s’eleven i es desplomen com el nostre estat d’ànim diari: imprevisibles, desendreçats, viscuts.

La nostra vida vertical és sempre una vida d’ascensió: cal progressar —tant sí com no, a qualsevol preu—, ser cada vegada millors en tots els nostres àmbits, tenir grans somnis. Busquem desesperadament una cosa semblant a la transcendència, un sentit més enllà de nosaltres. Intuïm que som ben lluny de qui realment volem ser. Però són molts els qui miren amunt i ensenyen els palmells de les mans, incrèduls i expectants. Sentint-se una mica inútils. Com si les portes de l’ascensor se’ls haguessin tancat als morros.