Una matinada de l’any 2081 apareix en una plaça pública una dona embarassada i crucificada, sense que ningú en conegui la procedència. Enmig del borrombori que causa aquest fet, infanta un nen que és immediatament anomenat Definitiu i considerat la segona encarnació de Déu a la terra. Aquests són els fets que ens narra un dels documents de diversa procedència que conformen la ficció de Crucifeminació, i que són complementats o refutats per la resta d’informes i escrits que l’acompanyen, i que han anat apareixent en diferents moments al llarg del temps.
Manuel de Pedrolo construeix en aquesta obra una crítica a la creació dels mites religiosos i a la manipulació que aquests pateixen en mans de les autoritats polítiques, eclesiàstiques i fins i tot mèdiques. "Crucifeminació" és una obra experimental que juga amb la forma i el contingut, que va més enllà dels gèneres i que posa de manifest la voluntat de l’autor d’explorar les diferents tècniques literàries per tal de dignificar la literatura catalana. Escrita el 1981 però publicada per primera vegada el 1986, s’emmarca dintre del cicle de novel·les sobre els mites ancestrals que es completa amb "Procés de contradicció suficient" i "Múltiples notícies de l’Edèn".
Una matinada de l’any 2081 apareix en una plaça pública una dona embarassada i crucificada, sense que ningú en conegui la procedència. Enmig del borrombori que causa aquest fet, infanta un nen que és immediatament anomenat Definitiu i considerat la segona encarnació de Déu a la terra. Aquests són els fets que ens narra un dels documents de diversa procedència que conformen la ficció de Crucifeminació, i que són complementats o refutats per la resta d’informes i escrits que l’acompanyen, i que han anat apareixent en diferents moments al llarg del temps.
Manuel de Pedrolo construeix en aquesta obra una crítica a la creació dels mites religiosos i a la manipulació que aquests pateixen en mans de les autoritats polítiques, eclesiàstiques i fins i tot mèdiques. "Crucifeminació" és una obra experimental que juga amb la forma i el contingut, que va més enllà dels gèneres i que posa de manifest la voluntat de l’autor d’explorar les diferents tècniques literàries per tal de dignificar la literatura catalana. Escrita el 1981 però publicada per primera vegada el 1986, s’emmarca dintre del cicle de novel·les sobre els mites ancestrals que es completa amb "Procés de contradicció suficient" i "Múltiples notícies de l’Edèn".