4.4*

Un bon recull de contes amb propostes molt originals i diverses, des de la ciència-ficció més clàssica, a la fantasia èpica passant per monstres urbans i rondalles. Això és el que trobo més positiu. Totes les autores son competents, però tothom tindrà preferències. M'han agradat espacialment els contes de la Roser Cabré-Verdiell, l'Esperança Carrió, l'Àngels Blasco Ros i la Cristina Xifra.

Una de les millors antologies que he llegit mai. M'he acabat totes les histories, el que és insòlit (XD). Les que m'han agradat més: - Soc la llevadora de Roser Cabré-Verdiell: una revolució ha portat una nova manera de fer les coses pel qual la gent es suicida al 50 i pico per tal del que els altres més joves tinguin més recursos. En aquesta distopia, la protagonista ha sigut llevadora al portar criatures al món i al treure-les. - A dins d'Anna Martínez: una que s'ha decantant més pel terror i

Un recull irregular, com totes les antologies de contes de diversos autors, que et permet fer una radiografia de les noves veus i noves tendències que ens arriben al fantàstic català. Hi ha relats que no m’han dit res i relats que m’han fascinat, relats que em costava seguir i relats meravellosament escrits que era una llàstima acabar i que fossin tan curts. Segons la meua opinió, els que m’han fascinat més han estat els de la Roser Cabré-Verdiell, l’Inés MacPherson i la Muntsa Mimó. Gran inicia...

"Extraordinàries" és un gran recull de contes. Com a totes les antologies, alguns t'agradaran més i altres més, però segur que hi ha alguns que es quedaran durant dies voltant pel teu cap. Personalment, destaco "El conte" d'Eva Espinosa, "Perduda" de Laura Tomàs Mora, "NEAT" d'Inés MacPherson, "El plor del fènix" d'Àngels Blasco Ros, "En perill d'extinció" de Cristina Xifra i, en el TOP3, "Secrets" de Muntsa Mimó, "L'univers als seus ulls" d'Elena Polanco i "Soc la llevadora" de Roser Cabré-Verd...

Molt bona iniciativa, amb alguns relats excel.lents.https://dreamsofelvex.blogspot.com/20...

Irregular però m'ha fet descobrir la Roser Cabré-Verdiell de la que n'espero moltes més narracions.

Aquesta antologia, doncs, és necessària. Molt. En les últimes dècades, s’ha avançat bona cosa en matèria de difusió de literatura de gènere en català, tant a través de traduccions internacionals com mitjançant la producció d’autors de casa nostra. Editorials com Mai Més Llibres, Raig Verd, Males Herbes, Orcinny Press, Chronos… i moltes més, s’esforcen cada dia per posar a l’abast de les lectores i els lectors ciència ficció i fantasia de qualitat en la nostra llengua.Amb tot, sembla que costa tr...

Quan vaig assabentar-me de la publicació d’Extraordinàries em va semblar una molt bona notícia per a les lletres catalanes. Una antologia de relats de “gènere” (d’aquí un parell de línies entrarem en el tema de la terminologia) escrits per autores catalanes, encara poc conegudes o publicades, que probablement preveiem com a futures veus del fantàstic català? M’hi llanço de cap! Darrerament em trobo agraint, sovint, a editores, teòriques i antòlogues la feina que estan fent per començar a diversi...

Com la majoria de reculls de contes, sempre n’hi ha alguns millors que d’altres. Personalment em funcionen molt millor els relats de ciència-ficció que no els de fantasia, però això ja és defecte de la lectora. En conjunt és una iniciativa molt interessant que espero que tingui continuacions. Molt recomanable.

Desigual. Gèneres dispars i gran varietat d'estils, cosa que s'agraeix en una antologia de gènere. Hi he trobat algunes joies que mereixen ser llegides com Una de la marea, Sóc la llevadora o Si a flor d'aigua surt un peix. També relats ben entretinguts i divertits com Secrets o El plor del Fènix. Alguns m'han interessat menys, no hi he trobat l'essència que esperava trobar-hi. Clar que és la meva humil opinió. En resum, una antologia valenta per tractar-se d'autores desconegudes i que demostra

Quinze relats a càrrec d’autores que transiten sense complexos pel fantàstic i que aporten diversitat, qualitat i frescor al gènere. Un ventall de propostes per a tots els gustos executats amb ofici i desimboltura. En general, un recull força equilibrat.Destacaria, per la seva proposta imaginativa i execució: La carn vol carn, D’Eva Espinosa, Soc la llevadora, de Laura Tomàs Mora i, Secrets, de Muntsa Mimó.Tant de bo, Extraordinàries tingui continuació amb la publicació de més llibres de relats

"Quan vaig assabentar-me de la publicació d’Extraordinàries em va semblar una molt bona notícia per a les lletres catalanes. Una antologia de relats de “gènere” (d’aquí un parell de línies entrarem en el tema de la terminologia) escrits per autores catalanes, encara poc conegudes o publicades, que probablement preveiem com a futures veus del fantàstic català? M’hi llanço de cap! Darrerament em trobo agraint, sovint, a editores, teòriques i antòlogues la feina que estan fent per començar a divers...

https://lesradesgrises.com/2020/03/15...

Un molt bon recull de noves veus del fantàstic català. Amb molta diversitat temàtica, però tots de molta qualitat. Si n'hagués de triar només un, crec que em quedaria amb Sóc la llevadora de Roser Cabré-Verdiell.

Dos problemes: manca en general d’una premisa potent, i que es substitueix aixo per llenguatge molt afectat i emocional; per donar la intensitat que la història no aporta. Si que m’han agradat “l’univers als seus ulls”, “jo soc la llevadora” i “memento mori”.

"L’editorial Males Herbes presenta una selecció de relats inèdits, tots ells escrits per dones que disseccionen la diversitat del gènere “fantàstic” en català. L’encarregat de fer la tria, és l’escriptor i crític Ricard Ruiz Garzón. La pecurialitat i atractiu d’aquesta recopilació és l’ampli territori narratiu que explora. Aquestes autores s’endinsen en el terreny de l’insòlit. Això permet als lectors llegir històries de caràcter més clàssic dins del gènere i d’altres narracions que trien camins...

Read in Catalan:Els contes més curts són els que més m'han agradat. No vull fer un rànking per què em sembla pueril, i no em posaré a compara estils diferents, tot i que les temàtiques siguin bastant semblants entre ells cosa que li dona cohesió al llibre; de nou, trobo que fer un llistat de millor a pitjor és una pràctica que no es pot aplicar aquí. Dit això, s'haurà de tenir un ull posat a aquestes autores i les seves obres per què m'han atrapat totes i cada una d'elles.

El meu preferit: Soc la llevadora, de Roser Cabré-Verdiell. En vull més!!