Textos inèdits sobre cinema de Perejaume recollits amb ocasió de la seva exposició Donar cabuda, presentada a la Filmoteca de Catalunya del 17 de novembre de 2021 al 30 de març de 2022.
Nota al text:
Enmig del Raval és ben fàcil de veure l'espai actual de la Filmoteca com un sot de projeccions. Així mateix, en l'activitat de la institució, les funcions de conservació, arxiu, receptacle i niuada d'imatges hi són ben presents. Totes dues coses ens han convidat a mostrar aquest pla fix d'un projector que, encarat a un sot enmig d'un camp, s'estarà tres mesos fent per manera de restituir algunes imatges del món.
No sé pas fins a quin punt, amb aquesta proposta de restitució, plantació i repòs, podem donar una mica de cabuda, tot alliberant de saturació el corresponent racó del món. És ben fàcil que l'operació quedi convertida, al capdavall, en una imatge afegida més. Però!
Fa anys que predico aquest gest de tornar les obres al món, sota el propòsit que creació i dissolució convisquin més entrellaçades. Com més fèrtilment entrellaçades, millor. I no cal dir que la fertilitat es dona en la mesura que, més o menys lentament, qualsevol creació es deixa reabsorbir en el medi. Les relacions entre fertilitat i conservació serien ben complexes de resseguir, però és evident que a l'hora d'intervenir en un espai com l'actual, que es mostra com més va més atapeït d'imatgeria, l'alternativa entre fer lloc i fer nosa resulta cada vegada més clara i decisiva.
En una terra rica d'esperit, qualsevol lloc estotja lloc i en treu a voler per poc que s'hi faci vida. En canvi, en una terra d'emmagatzematge i prou, arriba un punt que no hi queda lloc, ni on criar-ne.
Textos inèdits sobre cinema de Perejaume recollits amb ocasió de la seva exposició Donar cabuda, presentada a la Filmoteca de Catalunya del 17 de novembre de 2021 al 30 de març de 2022.
Nota al text:
Enmig del Raval és ben fàcil de veure l'espai actual de la Filmoteca com un sot de projeccions. Així mateix, en l'activitat de la institució, les funcions de conservació, arxiu, receptacle i niuada d'imatges hi són ben presents. Totes dues coses ens han convidat a mostrar aquest pla fix d'un projector que, encarat a un sot enmig d'un camp, s'estarà tres mesos fent per manera de restituir algunes imatges del món.
No sé pas fins a quin punt, amb aquesta proposta de restitució, plantació i repòs, podem donar una mica de cabuda, tot alliberant de saturació el corresponent racó del món. És ben fàcil que l'operació quedi convertida, al capdavall, en una imatge afegida més. Però!
Fa anys que predico aquest gest de tornar les obres al món, sota el propòsit que creació i dissolució convisquin més entrellaçades. Com més fèrtilment entrellaçades, millor. I no cal dir que la fertilitat es dona en la mesura que, més o menys lentament, qualsevol creació es deixa reabsorbir en el medi. Les relacions entre fertilitat i conservació serien ben complexes de resseguir, però és evident que a l'hora d'intervenir en un espai com l'actual, que es mostra com més va més atapeït d'imatgeria, l'alternativa entre fer lloc i fer nosa resulta cada vegada més clara i decisiva.
En una terra rica d'esperit, qualsevol lloc estotja lloc i en treu a voler per poc que s'hi faci vida. En canvi, en una terra d'emmagatzematge i prou, arriba un punt que no hi queda lloc, ni on criar-ne.